Silvia Ribeiro - Grupo ETC
És greu i irresponsable l'intent de FAO de legitimar els transgènics com a solució a la fam i la crisi climàtica en el tercer món. L'expressió més recent d'aquest intent és la conferència Biotecnologies agrícoles en els països en desenvolupament (Guadalajara, Mèxic, 14 de març). Davant de les crítiques que van en augment, els funcionaris de la FAO (Organització de Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura) han declarat que la biotecnologia és més que transgènics i ells només plantegen opcions. Però els documents coordinats per la FAO per a la conferència no recullen qüestions fonamentals sobre biotecnologia, com el domini de les empreses trasnacionals sobretot el sector. Ignoren també els resultats a la vista de l'ús de biotecnologia agrícola: la contaminació transgènica de les varietats camperoles, l'augment de l'ús de agrotòxics d'aquests cultius (que empitjora el canvi climàtic) i altres impactes sobre l'ambient i la salut dels consumidors.

Si la FAO hagués volgut realitzar un procés de discussió sobre opcions, no podria haver organitzat una conferència esbiaixada, sense la participació dels actors fonamentals i rebutjant les posicions crítiques. Ara el que fa la FAO és condonar l'apropiació de les llavors i la cadena alimentària del planeta que creix per part d'unes poques trasnacionales de transgènics, la qual cosa agreujarà la fam i el caos climàtic.

La conferència va partir d'un procés errat des de l'inici: no estaven –i segueixen sense estar– els camperols i agricultors familiars i les seves organitzacions que són, ni més ni menys, els que produeixen l'alimentació de la majoria del planeta i són la clau més important per enfrontar la crisi climàtica i alimentària. Aquest rol fonamental de les camperoles, pastors, pescadors artesanals i altres petits productors ha estat confirmat amb noves dades en diversos documents recents. (Per ex. Qui ens alimentarà? Preguntes davant la crisi climàtica i alimentària, del Grup ETC www.etcgroup.org/es/node/4952)

Però la FAO no es va preocupar per aquesta notable mancança, sinó que va considerar que convidant una desena d'individus d'organitzacions no governamentals internacionals complia amb la formalitat participativa. La majoria d'aquests convidats seleccionats per la FAO són d'organitzacions de les trasnacionals de la indústria dels transgènics (com Croplife i Biotechnology Industry Organization, BIO) o organitzacions de grans agricultors industrials i ONG i institucions que són favorables o tèrbolament ambigües als transgènics. Com a excepció, Pat Mooney, director del Grup ETC, va acceptar integrar el comitè de pilotatge d'aquesta conferència, després de molta insistència de part del secretariat de la FAO que va assegurar que seria un procés just i neutral.

El 23 de febrer 2010, Pat Mooney, Premio Nobel Alternatiu i un dels més profunds coneixedors del treball de la FAO des de fa 40 anys, va renunciar públicament a aquest comitè, després de constatar que en tot el procés, la FAO mai va prendre en compte cap de les seves observacions i recomanacions, però sí va usar el seu nom per justificar davant organitzacions mexicanes que no els permetrien participar en la conferència, però que Mooney representava les seves preocupacions.

Entre moltes altres absències greus en els documents, una de les més ofensives és el fet que encara que la conferència es realitza a Mèxic, centre d'origen del blat de moro, la FAO no s'ha dignat a incloure ni demanar comptes al govern mexicà sobre la contaminació transgènica de varietats nadives. Ni sobre la ja ocorreguda ni sobre la que ara promet el govern amb l'aprovació de 24 sembres experimentals de blat de moro transgènic a favor de les trasnacionals Monsanto, DuPont-Pioneer i Dow.

Un dels principals organitzadors de la conferència, Shivaji Pandey, per dècades funcionari del Centre Internacional d'Investigació Agrícola sobre Blat de moro i Blat (CIMMYT) situat a Texcoco, Mèxic i actualment president del Grup de Treball sobre Biotecnologia de la FAO, va contestar amb una breu i asèptica nota a les preocupacions que van dirigir a la FAO més de mil 500 organitzacions de 70 països demandant que la FAO havia de cridar l'atenció del govern mexicà davant l'escalada de contaminació i restablir la moratòria, per ser centre d'origen del blat de moro. Pandey va contestar amb el seu mantra que la biotecnologia inclou moltes tecnologies, que tenen molt potencial i els transgènics sí, alguns riscos, però que en definitiva era un problema nacional. Com pot un funcionari de la FAO considerar el centre d'origen del blat de moro del món –sent a més un dels quatre principals cereals bases de l'alimentació de tota la humanitat– un problema nacional?

No hi ha en els documents per a la conferència cap esment a la greu contaminació transgènica en centres d'origen i diversitat com Mèxic. No obstant això, els mateixos funcionaris de Cibiogem, que a Mèxic van aprovar de forma irresposable condonar la contaminació transgènica passada i augmentar-la per permetre el lucre de les trasnacionals, seran ponents en la conferència de la FAO en el tema de bioseguretat! Segurament no mostraran les crítiques que han rebut de més de 700 científics contra l'aprovació de sembres de blat de moro transgènic (www.uccsnet.org).

Mentrestant, fora, als carrers, places i centres de Guadalajara i a altres parts del món, haurà una gran varietat d'activitats de la societat civil i organitzacions camperoles per denunciar aquestes fal·làcies i defensar, realment, les alternatives camperoles que necessitem per enfrontar les crisis. Definitivament, no inclouen transgènics.