Davant la proposta de crear una iniciativa nacional per impulsar el segell  FAIRTRADE LABELLING ORGANISATION INTERNATIONAL (FLO-INTERNATIONAL),  els grups sotasignants declarem:

1.- Els esforços de les Organitzacions de Comerç Just per importar, distribuir i comercialitzar productes d’organitzacions populars del Sud són només una part de la lluita per canviar les estructures injustes del comerç internacional on unes poques empreses transnacionals (que, per una banda, dominen els organismes multilaterals com el Fons Monetari Internacional-FMI, el Banc Mundial-BM i l’Organització Mundial del Comerç-OMC, i , per una altra, les polítiques agràries i comercials dels governs més influents) estan impulsant un model agrícola, comercial i de consum injust i insostenible.

Rosemary Gomes*
El comerç just està basat històricament en l'exportació Sud- Nord, i creiem que ha de traspassar aquest límit d'origen. Recolzant-se en els seus principis fundadors de cooperació internacional i comerç just, ha d'avançar promovent el desenvolupament de mercats interns justos i solidaris i relacions comercials regionals Sud- Sud. El seu potencial com un sistema de relacions comercials diferenciades, on la justícia, equitat i ètica són centrals, pot i ha de ser ampliat.

Max Havelaar, líder mundial en temes de comerç just, pretén respondre a una demanda de consum "diferent" situada sota el prisma de la solidaritat entre consumidors del nord i petits productors del sud. Però els principis semblen que han quedat en un segon terme aliant-se amb grans grups que disten molt de tenir preocupacions amb aquests principis. Una reflexió de Christian Jacquiau, economista i autor del llibre «Les coulisses du commerce équitable. Mensonges et vérités sur un petit business qui monte» (Les interioritats del comerç just. Mentides i veritats sobre un petit negoci que va en augment), Mille et une nuits, París, 2006.

Desde finales de abril del 2003 en las mesas de los 140 restaurantes de McDonald en Suiza puedes encontrar un pequeño letrero que dice: "El partenariado con Max Havelaar le permite, con cada café AROMA que usted deguste, aportar su contribución a un comercio mas justo y al porvenir de los países en vías de desarrollo".

El cafè és una de les matèries primeres més importants del món. El seu conreu representa el 20% dels ingressos de les exportacions de nou països en desenvolupament i el 50% d'altres quatre. El preu del cafè no ha deixat de caure durant els últims anys, i actualment ha assolit l'índex més baix sense que aquest fet hagi repercutit en els consumidors finals. Així comença el dossier sobre el cafè de Sodepaz, un recurs per entendre els mecanismes del comerç mundial i les raons del comerç just.

ESPANICA

· A modo de introducción: Un ejemplo gráfico del comercio "injusto"
· Buscando una definición de Comercio Justo: Sujetos que intervienen
· Las primeras formas de Comercio Justo
· La función del "sobreprecio"
· El principio de "fidelización"
· La segunda generación de Comercio Justo:  Los "sellos de garantía" y sus riesgos
· Hacia la tercera generación de Comercio Justo
· Algunas conclusiones 

Presentado por ESPANICA a la Comisión de Importadoras (Coordinadora de Organizaciones de Comercio Justo). Septiembre de 1999
  
1. Introducción: La propuesta de un Sello de Comercio Justo
2. Algunas objeciones generales al informe EEOSCJ
3. Objeciones relativas a los CONSUMIDORES de productos de Comercio Justo
4. Objeciones relativas a los PRODUCTORES (proveedores) de productos de Comercio Justo
5. Objeciones relativas a las ORGANIZACIONES que comercializan productos de Comercio Justo
6. Preguntas a las Organizaciones de Comercio Justo